Aquesta tableta permet establir la data exacta de la

destrucció de Jerusalem

    La tableta arqueològica VAT 4956 és un diari astronòmic que registra dades de l'observació de la lluna i dels planetes durant el sencer any 37 del regnat de Nabucodonosor, rei de Babilònia. Aquesta tableta inclou en les seves dues cares, trenta observacions detallades amb les dades que han permès a la moderna astronomia, fitxar el moment en què van ser anotades. El resultat del seu estudi dóna a conèixer que les particularitats anotades pel que fa al sol, la lluna i cinc planetes, solament es van poder verificar l'any 568 a.d.C. i no poden repetir-se fins al cap de 40.000 anys.

  La tableta VAT 4956 estableix doncs clarament que l'any 37 del regnat de Nabucodonosor és en el nostre calendari, l'any 568 a.d.C. i ja que la destrucció de Jerusalem va succeir l'any 19 del regnat de Nabucodonosor, o sigui 18 anys abans de l'any 568, Jerusalem va ser sense cap dubte, destruïda l'any 586 a.d.C.

¿Per què estableixen els historiadors l'any 587 com l'any de la destrucció de Jerusalem?

    La primera línia d'aquesta tableta diu: “Any 37 de Nabucodonosor, rei de Babilònia, mes primer”  (març-abril), i després descriu detalladament la posició de la Lluna i dels planetes, assenyalant també un eclipsi de lluna. D'acord amb els càlculs astronòmics, l'eclipsi de lluna va tenir lloc l'any 568 a.d.C.  així s’ha arribat a la conclusió que l’any 568 era l'any 37 del regnat de Nabucodonosor. Basant-se en aquesta dada, situen la destrucció de Jerusalem l'any 587 per aquestes paraules que estan en Jeremies 32:1: “La paraula que va anar a Jeremies de part de Yahúh, en el desè any de Sedequías, rei de Judá. Era aquest l'any divuit de Nabucodonosor”.
I expliquen així:

Si l'any 568 era l'any 37 de Nabucodonosor,  l’any 18 era l'any 587.

37-18=19; 568+19=587

Però ¿Perquè podem dir que existeix un equívoc?

    Doncs perquè Jeremies no parla en aquest versicle de la destrucció de Jerusalem sinó del setge de la ciutat, com el podem veure llegint completament els versicles 1 i 2 del capítol 32 del llibre de Jeremies, que diu: “La paraula que va anar a Jeremies de part de Yahúh, en el desè any de Sedequías, rei de Judá. Era aquest l'any divuit de Nabucodonosor i en aquell temps les forces del rei de Babilònia van posar cèrcol a Jerusalem”. Aquest fet es confirma en el 2º llibre dels Reis, en els versicles 1 i 2 del capítol 25, on llegim: “en el mes desè, el deu del mes, va acudir Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit contra Jerusalem; va acampar contra ella i va ser voltada amb una estacada. La ciutat va estar assetjada fins a l'any onze de Sedequías”, per tant Jerusalem va estar assetjada durant un any sencer.

    Jeremies confirma aquesta dada quan escriu: “En el desè dia del cinquè mes de l'any dinou del rei de Babilònia Nabucodonosor, el capità de la guàrdia Nebuzaradán va ser davant la presència del rei de Babilònia a Jerusalem i va cremar la Casa de Yahúh i la casa del rei, juntament amb totes les cases de Jerusalem. Qualsevol casa gran va cremar en flames i tots els murs entorn de Jerusalem, van ser derrocats per l'exèrcit caldeu que estava sota el capità de la guàrdia". Jeremies 52:12…14.

Per tant, el càlcul correcte de la data de la destrucció de Jerusalem és el següent:

Si 568 era l’any de Nabucodonosor, l’any 19 era l’any 586.

37-19=18; 568+18=586

    De manera que la data exacta de la destrucció de Jerusalem, no es a l’any 587 si no a l’any 586 abans de la nostra era.

Seguidament posem a disposició la transliteració i la traducció de la tableta