La veritable
fe
1 Relata Lluc,
que en certa ocasió, Jesús es va preguntar: “... quan el fill del
home torni ¿ Trobarà la fe a la terra?” (Lluc 18:8) Jesús no es plantejava
amb això si en aquell dia trobaria a persones que deurien creure en ell, mes be
es referia a si trobaria a persones que visquessin segons ‘la fe’, practicant
amb esperit i amb veritat la seva ensenyança, la que els apòstols van impartir
personalment i a traves de els seus escrits.
2 I es que
desprès de las cruentes persecucions que van significar la mort d’alguns
apòstols i de tants deixebles, no només va succeir que les comunitats
jueu-cristianes es van aïllar, abandonant el caràcter unitari de la Congregació de Deu; també es van incorporar a l’ensenyança apostòlica, alguns conceptes i
postulats filosòfics que l’adulteraven i la desvirtuaven. Amb això, els
deixebles es van dividir, enemistant-se entre si; i per combatre la disgregació
del creients i la consegüent propagació de las sectes, l’església, en un esforç
per establir, consolidar i defendre la universalitat del seu credo, a mes del
seu llavors naixent poder temporal, va emprendre un camí que la va conduí amb
el temps, a l’adopció d’un rígid dogmatisme en la seva doctrina i la seva
moral.
3 L’apòstol Pau
havia declarat als deixebles del seu temps, i també a aquells que en el futur
creessin: “Crist es el mateix ahir, avui, i per sempre, de manera que no us
deixeu desviar per histories i ensenyances diferents”. (Hebreus 13:8..9)
Aquestes paraules expressaven la seva preocupació pel fet de que ja al seu dia,
havia en les comunitats qui considerant-se mestres per sobresortir en
l’oratòria o en la instrucció escolàstica, igualant-se als apòstols, atreien
als deixebles de Crist cap a ells. Afligit per aquesta tendència, Pau escrivia:
“...quan
arriba un que predica un altra Jesús, un diferent del que nosaltres os em
predicat, o de acceptar una bona nova diferent de la que ja hauríeu acceptat,
vosaltres l’escolteu amb gust. Jo m’aprecio de no ser inferior en res a aquest
sumo-apòstols, per que si no estic molt cultivat en el llenguatge, (cosa que ells
deien) si que l’estic en els coneixements, com lo hem demostrat davant de
vosaltres en tota circumstancia...” en canvi “...aquest falsos apòstols son uns
operaris fraudulents disfressats d’apòstols de Crist. I això no es sorprenent,
perquè també Satanàs es disfressa d’àngel de llum, d’aquesta manera que no es
astorador que els seus ministres es disfressin de ministres de justícia. Però
el seu final serà conforme a les seves obres” (Corintis 11:4..15)
4 També Pera va
predir: “....tal com va haver fals profetes entre el poble, també haurà
entre vosaltres falsos mestres, que dissimuladament introduiran heretgies
destructives i renegaran del Senyor que els va rescatar, portant sobre si
mateixos una ruïna que no s’esperen. I molts els seguiran en la seva corrupció,
i per la seva culpa es parlarà injuriosament de la Via de la Veritat, dons per la seva cobdícia, us defraudaran amb paraules falses...” (2Pera
2:1..2)
5 El resultat es
que avui existeixen en la nostra terra mes de sis mil milions de persones, i
milions d’elles s’adhereixen a algunes de les nombroses confessions sorgides a
traves dels segles, que diuen practicar la fe impartida per Jesús i per als
seus apòstols; una fe que totes elles interpreten de forma diversa. En canvi la
fe, la ensenyança genuïna, es només una, la dels temps apostòlics, i àuria de
romandre inalterable per ser fruit de l’esperit de Deu. Per aquest motiu Pau
exhortava als deixebles a: “... no anar mes allà de lo que esta escrit, per
que ningú pugui sentir-se superior als altres”, (Corintis 4:6)
i els animava a romandre en la fe veritable, dient: “Examineu vosaltres
mateixos si esteu en la fe ...” (2Corintis 13:5) “...per que només ni ha
un sols Senyor, una sola fe, un sols baptisme i un sols Deu...” (Efesis
4:4..5)
6 L’apòstol Juan
escrivia: “Estimats, no os escric una ensenyança nova, si no una antiga que
ja teniu des de el principi. Aquesta ensenyança antiga es la paraula que heu
escoltat i que es per tots sempre actual...” (1Juan 2:7) I en
el relat de Apocalipsi, escriu que per mitjança de ell, Crist es dirigeix a
unes comunitats que representaven en la seva visió a la Congregació de Deu, per dir: “.... no os imposo cap altra pes que el de romandre aferrats amb
fermesa a lo que ja teniu, fins que jo torni”. (Apocalipsi 2:25)
Aquest mandat de Crist que segueix vigent fins la seva tornada, ens incumbeix
també a nosaltres. Per obeir-lo, haurem de familiaritzar-nos amb el propòsit
de Deu que es troba en les Escriptures, sense anar ‘mes allà’ de les paraules
del profetes i del apòstols. Així descobrirem la veritable fe, la que es per
tots sempre actual.