Una ensenyança i una fe

1 Si analitzem les escriptures, advertim el gran valor que en la Llei i els Profetes i en els escrits canònics del Pacte Nou, es concedeix el fet de observar fielment la ensenyança, mantenint-la pura i incontaminada. Els apòstols exhortaven reiteradament als deixebles, a que confiessin solament en “...la ensenyança sana que esta en harmonia amb la gloriosa bona nova del Deu feliç ...” (Timoteu 1:11) apartant-se de disquisicions místiques i filosòfiques, i d’interpretacions que van mes enllà de lo escrit. Pau diu: “... hem d’aplicar-nos amb molt empeny a les coses que hem escoltat, per no ser arrossegats fora del camí recte, per que si la paraula que es va transmetre per mitjança dels àngels (la Llei) es va demostrar fidel, i cada transgressió i desobediència van rebre el seu just càstig ¿ Com ens lliuraríem nosaltres, si no prestem oïda a la noticia d’una oportunitat tan gran de salvació, anunciada primer per el Senyor, i confirmada desprès per els que l’avien escoltat?” (Hebreus 2:1..3)

2 En relació amb aquestes paraules, Pere declara: “Nosaltres no os hem donat a conèixer la presencia i les poderoses obres del nostre Senyor Jesús Crist mitjançant històries inventades, ja que personalment vam ser testimonis oculars de la seva grandesa, quan va rebre l’honor i la gloria de Deu Pare, i una veu es va dirigir a ell des de la gloria majestuosa, dient: ‘ Aquet es el meu fill estimat, el que jo he elegit’; i nosaltres que estàvem amb ell en el mont sant, vam escoltar aquesta veu que venia del cel. Però temin encara una confirmació mes segura en la paraula profètica, i faríeu be en prestar-li atenció, per que es com una llum que brilla en un lloc fosc fins que despunti el dia, i resplendeixi la llum en vostres cors: encara que primer heu de comprendre que cap profecia de la Escriptura prové d’una interpretació personal, per que cap de les profecies va vindre mai per la voluntat del home, si no que els homes vam parlar de part de Deu, impulsats per l’esperit sant”. (2Pere 1:16..21) I Pau diu: “... tota l’Escriptura esta inspirada per Deu, i es útil per ensenyar, per convèncer, per corregir, u per educar cap a la rectitud; per que el home de Seu sigui madur i estigui be preparat per qualsevol obra bona”. (2Timoteu 3:16..17)

3 Ell aconsellava als que velaven sobre l’ensenyança impartida en les distintes comunitats de la congregació de Deu: “Interpreta correctament la paraula de la veritat, i evita la parleria que viola lo que es sant, per que de fet, els que si dediquen a coses com aquestes, avancen mes i mes en la impietat, i les seves xerrades es propaguen com una gangrena mortífera ... Encara així, ni ha uns altres que s’atenen firmament i sense vacil·lar a les veritats fonamentals de Deu, demostrant la veritat del dit: “EL SENYOR coneix als que son seus’ i ‘tot aquell que pronuncia el nom del SENYOR s’allunya de la iniquitat’”. (2Timoteu 2:15..19) Per això “...Tu ensenya i recomana aquestes coses. I si qualsevol ensenya alguna cosa diferent, i no se até amb temor respectuós a les sanes paraules de nostre Senyor Jesús Crist, significa que es arrogant i que no compren res ...”. (1Timoteu 6:2..4) “...es imprescindible que l’episcopi, com administrador de la casa de Deu, sigui irreprensible ... i fidel a la ensenyança correcta, tal com li va ser transmeti- da, per que pugui exhortar i convèncer als contradictors ...”. (Titus 1:7..9)

4 La paraula de la veritat que s’ha d’interpretar correctament i s’ha de transmetre amb fidelitat, es en realitat la mateixa que els apòstols de Jesús van rebre, la que van ensenyar en totes les comunitats de la Congregació de Deu; la que avui trobem en les Escriptures, i que nosaltres tenim la responsabilitat de comprendre, aprendre i compartir. L’apòstol Joan escriu: “Estimats, no os escric una ensenyança nova, si no una antiga que ja teniu des de el principi. Aquesta ensenyança antiga es la paraula que heu escoltat, i que es per tots sempre actual; i mes alhora, que les tenebres es dissipen amb la brillantor de la llum veritable”. (1Joan 2:7)

5 Durant el seu ministeri, Pau va alerta en moltes ocasions del perill que suposava el prestar oïdes a ensenyances que fossin mes allà de la impartida per ells; i va escriure: “Jo sento per vosaltres la mateixa sol·licitud de Deu, per poder presentar-nos davant de Crist com una verge casta, ja que os he promès a un sol espòs. No obstant, tinc por de que tal com la serp va seduir a Eva amb els seus ardits, per algun motiu, també les vostres ments s’allunyin de la senzillés i de la puresa que tenen para amb el Crist. Ja que quan arriba algú predicant a un altre Jesús, a un distint del que nosaltres os hem predicat, o quan es tracta de rebre un esperit distint del que ja heu rebut i d’acceptar una bona nova diferent de la que ja heu acceptat, vosaltres escolteu amb gust ...” (2Corintis 11:2..4) I reprenia als deixebles dient: “Em meravello de lo ràpidament que doneu l’esquena al que os ha cridat per mitjança del generós do del Crist, i os torneu cap a una bona nova diferent, per que en realitat no existeix cap altre, malgrat que alguns d’antre vosaltres os confonguin volent canviar la bona nova de Crist ...”. (Gàlates 1:6..7)

6 Joan afirmava “... observant la seva ensenyança demostrem conèixer-lo, però ...qui afirmi estar en unió amb ell, ha de caminar com va caminar ell”. (1Joan 2:3..6) També Pau escriu: “Quan jo vaig arribar a vosaltres, germans, no os vaig anunciar les declaracions divines amb eloqüents discursos filosòfics, per que vaig determinar no donar-vos a conèixer ninguna cosa que no fos a Jesús Crist i el seu sacrifici ... així, als meus discursos i la meva predicació... es recolzen en les manifestacions d’esperit i de poder, para que la vostra fe estigues-hi fonamentada en el poder diví, i no en la sapiència humana ...per que quan nosaltres parlàvem a les persones madures de sapiència, no ens referíem a la sapiència d’aquet mon, ni a la dels seus governants, que seran reduïts al no res; estem parlant de la sapiència divina, que des de el principi va estar amagada en un secret sagrat, establert per Deu per la nostra gloria ...” (1Corintis 2:1..7) Per que “...nosaltres, que no hem rebut l’esperit del mon si no el que ve de Deu, podem comprendre les coses que ell ens ha donat gratuïtament, i parlar d’elles, no en paraules inspirades en el coneixement humà, si no las de la ensenyança que ens arriba de l’esperit, per expressar les coses espirituals en paraules espirituals”. Però: “...l’home que no es espiritual, no pren en consideració lo que prové de l’esperit de Deu, per que com ha de ser examinat espiritualment, lo considera un absurd i no lo accepta. En canvi l’home que es espiritual, medita en totes les cosses, així no es troba sota un judici advers. Per que esta escrit: ‘¿Qui pot arribar a conèixer els pensaments del SENYOR i qui pot comprendre’ls?’ Nosaltres, els que adquirim la manera de pensar de Crist”. (1Corintis 2:12..16)

7 Pau reconeix que posar fe en el sacrifici de Crist, es: “... un absurd per als que van a morir, però per nosaltres, que som salvats, es la demostració del poder de Deu. Per que esta escrit: ‘Faré confós el saber dels filòsofs i vuit el pensament dels intel·lectuals ... I ja que per mitjança de la seva pròpia sapiència, el mon no a arribat a conèixer a Deu, ell, en la seva sapiència, ha jutjat apropiat salvar als que creuen mitjançant alguna cosa que es considera absurd: les coses que nosaltres anunciem. Així, m’entres els jueus demanen probes i els grecs persegueixen la sapiència, nosaltres proclamem el sacrifici de Crist, que es per als jueus un motiu de ensopegada, i per les nacions un absurd”. (1Corintis1:18..23) Per això: “Si considereu la vostra crida germans, veureu que no ni ha entre vosaltres molts savis segons el mon, ni molts poderosos, ni molts de naixement noble, ja que Deu ha escollit lo que per al mon es considera un absurd per confondre als savis, i ha elegit lo que en el mon es considera dèbil per confondre als poderosos. Deu ha elegit les coses que per al mon no conten ni tenen valor, per reduir al no res les considerades valuoses. D’aquesta manera ningú pot jactar-se davant de ell, per que ha estat ell qui ens ha unit a Crist, que pe obra de Deu, es per nosaltres saviesa, justificació, santificació i redempció. Per tant, ‘el que vulgui gloriar-se, que es gloriï  en el SENYOR’ com esta escrit”. (1Coritis1:26..31)

8  A pesar d’aquestes advertències, havia en les comunitats qui interpretant les Escriptures, pretenien transformar l’ensenyança de crist i fer-la mes acceptable al pensament filosòfic tradicional. D’aquest diu Pere: “...amb la seva loquacitat buida i altisonant, sedueixen als que a penes s’han apartat dels que viuen en el error, (als recents convertits a Crist) i els prometen llibertat, quan ells mateixos son esclaus de la corrupció, ja que un es esclau d’allò que li domina... Per a ells hagués estat millor no conèixer la manera de aconseguir la justificació, que conèixer-lo i tornar l’esquena al sant mandat que els va ser transmeti’t ...” (2Pere 2:18..21) I escriu “...esforceu-vos per que ell (Jesús) os trobi sense taca, irreprensibles, i en pau, i considereu que la paciència del nostre Senyor es per la salvació, com també lo escriu nostre estimat germà Pau, exposant aquestes coses en totes les seves cartes segons la saviesa que li ha estat concedida. No obstant, ni ha en elles algunes coses difícils d’entendre, i els ignorants i immadurs retorcen el seu sentit, com fan també amb les altres Escriptures per la seva pròpia destrucció. Però vosaltres, estimadíssims, que sapigueu aquestes coses anticipadament, romaneu vigilants per que no sigueu arrossegats al error dels impius i os aneu a menys en la vostra fermesa. Continueu creixent en el favor i en el coneixement de Jesús Crist, senyor i salvador nostre”. (2Pere 3:14..18)

9  I des de Roma Pau, escrivia a Timoteu: “No te vergonyis del testimoni que del nostre Senyor has de donar, ni de mi, que estic empresonat  per ell... per que ell ha anul·lat la mort, i per mitjança de la bona nova, ha exposat a la llum la vida i la corrupció. Aquesta es la bona nova de la que se me ha constituït missatger, apòstol i  mestre, i per la que hem trobo en aquesta penosa situació. Però no me vergonyo, sé en qui he posat la meva fe, i estic convençut de que te el poder de ajudar-me a custodiar allò que me ha estat confiat fins el dia de la seva manifestació. Toma doncs com pauta les sanes paraules que has escoltat de mi, i amb la fe i l’amor que Jesús Crist inspira, custodia allò que te ha estat confiat per l’esperit sant que habita en nosaltres”. (2Timoteu 1:8..14)

10 Igual que als primers deixebles, nosaltres  tenim la responsabilitat de conèixer, i de custodiar amb fidelitat la bona nova que li va ser confiada a Pau i als demes apòstols. Nostre objectiu ha de ser doncs adquirir un coneixement que ens permeti alimentar la nostra fe i comprendre en profunditat tot lo que  el secret sagrat de Deu desvelat en la bona nova, implica, m’entres anem caminant en la vida “... de una manera digna del Senyor per ser-li grats en tot moment...” (Colossens 1:10..12) evitant “...les discussions que no siguin útils i instructives ...” (2Timoteu 2:23) Per amor a la veritat i a la justícia, hem d’esperar amb anhel, el dia en que veritablement pugui dir se: “el regne del mon ha arribat a ser el regne del nostre Sobirà i del seu Crist i el regnarà per als segles dels segles ...” (Apocalipsi 11:15) En aquell dia “Deu jutjarà per mitjança de Jesús Crist, les accions secretes de la humanitat ...” (Romans 2:16) i arribarà “...el moment de jutjar als morts, i de recompensar a... els profetes, als sants i als humils o poderosos que mostren respecte per ...”el nom de deu, però  també el moment “... de destruir a tots aquells que destrueixen la terra”. (Apocalipsi 11:18)

11 En una ocasió, Jesús havia demanat a una dona samaritana que treia aigua d’un pou,  que li donges de beure i desprès li va dir: “Tots els que beguin d’aquesta aigua tornaran a tenir set,  però el que begui de l’aigua que jo li donaré, no tornarà a tindre set mai mes, per que l’aigua que li donaré es tornarà dintre de ell una font d’aigua que brotarà  per impartir vida eterna”. (Joan 4:13..14) En un altre, dirigint-se a la gentada que es trobava en Jerusalem per la festa, va dir: “Si algú te set, que vingui a mi i begui; per que en aquell que posi fe en mi, brotaran brolladors d’aigua viva ...com diu l’Escriptura”. (Joan 7:37..38)I durant la seva visió del dia del SENYOR, també Joan el va escoltar dir: “Jo, Jesús, vaig enviar al meu àngel per donar a conèixer aquestes coses a la Congregació, jo, l’arrel de David i la fulgurant estel del matí. L’esperit i la esposa diuen: ‘¡Vine!’ i qualsevol que lo escolti, repeteixi: ‘¡Vine!’i qui tingui set ¡Vingui! I qui o desitgi, begui gratuïtament l’aigua de la vida”. (Apocalipsi 22:16..17)

12 Aquesta crida a la vida perdurable es en realitat l’objectiu del missatge de la Escriptura. Un missatge que desvela el sagrat secret de Deu, i proporciona a la humanitat una esperança basada en la fidelitat dels seus designis, l’esperança d’una vida perdurable en un context de justícia i amor. Un missatge que ens revela que la injustícia i la mort so tant sol conseqüència de la transgressió, i son per lo tant transitoris, com també lo es aquet mon que “jeu sota el poder del maligne! (1Joan 5:19) Jesús va declara i va confirmar totes aquestes coses mitjançant la bona nova que va porta als homes, i que esta en harmonia amb els altres escrits canònics, garantint-nos que el propòsit inicial de Deu per al home es complirà. Així doncs, quan quedi demostrada d’una vegada i sense dubte, la falsedat de la pretensió d’aquells fills rebels del Creador que van desafiar al seu dret a la sobirania, es a dir, quan el temps que els ha concedit per desenvolupar i exposar el resultat de la seva confabulació es consumeixi, L’ETERN amo de l’univers, escoltant la petició dels deixebles de Jesús, santificarà el seu nom, i portarà el seu regne per que es faci la seva voluntat als cels i en la terra; d’aquesta manera la terra serà beneïda des de els cels, mitjançant el poder atorgat al seu primogènit, el nostre rei i senyor Jesús Crist.

13 Fins llavors, nosaltres hem de treballar per augmentar el nostre discerniment espiritual, ”de manera que” com diu Pau, sapiguem “sempre reconèixer lo que es excel·lent”, i siguem “trobats purs i irreprensibles en el dia del Senyor. Llavors, per la gloria i l’alabança de Deu”, obtindrem “el màxim benefici que se arriba per  mitjança de Jesús Crist”. (Filipencs 1:10..11)

 En harmonia amb aquestes coses, volem convidar a qui lo desitgi, a compartir amb nosaltres la ensenyança que els apòstols impartien en la Congregació de Deu, l’única que pot veritablement aplacar la set dels deixebles de Crist; un aigua pura que dona vida eterna.