Articuls


¿Infern de Foc?

 

La paraula infern que es troba en moltes de les traduccions de la Bíblia, ve de la llatina infernus que vol dir ‘inferior', ‘davall', i tradueix els termes següent:

l’hebreu sheol

el grec hades

I el també grec gehenna

 

Quin és el significat d’aquestes paraules en el idioma original?

Tant l’hebreu sheol com la grega hades es refereixen a una tomba o sepultura, un lloc a on tota la humanitat es dirigeix.

Com s’empren en les Escriptures?

Perquè els vius saben que han de morir, però els morts no saben res, i no hi ha ja paga per a ells, perquè es va perdre la seva memòria. Tant el seu amor, com el seu odi, com els seus zels, hi ha temps que va perir, i no prendran part mai de la vida en tot el que passa davall el sol. …10 Qualsevol cosa que estigui al teu abast el fer-la, fes-la segons les teves forces, perquè no existirà obra ni raons ni ciència ni saviesa en el sheol a on t’encamines.” Eclesiastès 9:5-6,10.

Així, doncs, aquells que abaixen al sheol,  al Hades o al infern, descendeixen simplement a la tomba, i com la Escriptura diu, el seu pensament desapareix per complet.

 

Una profecia de David respecte a Jesús, diu:

Salms 16:10 "Perquè no has d’abandonar la meva ànima al sheol, ni deixaràs el teu amic veure la fossa." (Jerusalem)

Salms 16:10 "Perquè no deixaràs la meva ànima en el sepulcre1; ni permetràs que el teu sant vegi corrupció." (Reina Valera)

 

1 original sheol

 

Aquesta profecia es cita també en el llibre dels Fets dels Apòstols:

Fets 2:25-27 perquè diu ell David: Veia constantment el Senyor davant de mi, ja que està a la meva dreta, perquè no vacil·li. Per això s’ha alegrat el meu cor i s’ha alegrat la meva llengua, i fins  la meva carn reposarà en l’esperança que no abandonaràs la meva ànima en el hades ni permetràs que el teu sant experimenti la corrupció. (Jerusalem)

 

Fets 2:25-27 Perquè David diu de ell: Veia el Senyor sempre davant de mi: Perquè està a la meva destra, no seré commogut. Per la qual cosa el meu cor es va alegrar, i va gaudir-se la meva llengua; I inclús la meva carn descansarà en esperança; Que no deixaràs la meva ànima en el infern2, ni donaràs al teu Sant que vegi corrupció.” (Reina Valera)

 

2 original Hades

 

Comprenem per això que en la Bíblia, les paraules sheol i hades es refereixen al sepulcre on reposen els morts, i també la paraula llatina infernus que s’empra per a traduir-les al nostre idioma i té el sentit d’inferior o subterrani, significa el mateix.

 

Joan 5:28-29 "No os meravelleu d’això; perquè vindrà hora, quan tots els que estan en els sepulcres3 sentiran la seva veu; I els que van fer bé, sortiran a resurrecció de vida; mes els que van fer el mal, a resurrecció de condemnació." (Reina Valera)

 

3 original hades

 

Què és doncs  el Gehenna?

Referint-se a Jesús, Juan el Baptista va afirmar:

En la seva mà té el rampí per a netejar la seva era i arreplegar el blat en el seu graner; però la palla la cremarà amb un foc que no s’apaga.”

(Lluc 3:17) I també Jesús havia dit als seus deixebles aquestes paraules al·legòriques:

…si el teu ull t’és ocasió de pecat, treu-t’ho. Val més que entres amb un sol ull en el Regne de Déu que, amb els dos ulls, ser llençat al gehenna, on el seu cuc no mor i el foc no s’apaga; ja què tots han de ser salats amb foc”. (Marc 9:45-47)

 

Gehenna era el nom grec del Géh Hinnóm, una vall estreta i profunda situada al sud-oest de Jerusalem, i que s’anomena avui Wadi er Rababi. Aquesta vall servia d’abocador per als fems de Jerusalem, però també es tiraven allí els cossos dels condemnats a mort i executats, que els jueus consideraven no mereixedors de resurrecció. Per raons higièniques, els residus estaven sempre cremant i el foc es mantenia a base de sofre.

 

The New Funk & Wagnalls Encyclopedia (Nova York, 1950), diu en el tom 15, p. 5576: “La vall de Hinón està prop de Jerusalem, on Salomó va edificar a Moloc ‘un lloc alt'… …Pel fet que alguns dels israelites …van sacrificar allí els seus fills a Moloc, la vall va arribar a considerar-se com un lloc d’abominació. En un període posterior es va fer de ell un lloc on tirar el fem, on es mantenien focs perpetus per a evitar les pestes”.

 

El teòleg i investigador bíblic hebreu, David Kimhi (1160-1235), escriu del Géh Hinnóm en el seu comentari dels Salms: “és un lloc fora dels murs de Jerusalem, un lloc detestable on eren llençades coses impures i cadàvers. Permanentment cremava allí un foc que cremava les coses impures i els ossos dels morts. Per això el judici dels malvats és anomenat metafòricament Géh Hinnóm”.

 

El Smith's Dictionary of the Bible, tom 1, p. 879. davall Gehénna diu: “. . . Va arribar a ser l’abocador comú de la ciutat, on tiraven els cossos morts de criminals, i els cadàvers d’animals i tota altra classe d’immundícia.”

 

El Gehenna es refereix a una destrucció sense retorn i per tant eterna. El concepte del foc etern dóna una imatge d’aquesta destrucció. No representa una tortura eterna si no la destrucció definitiva que pels segles dels segles està reservada als malvats.

 

La idea d’una tortura sense fi contrasta amb les qualitats atribuïdes a Déu, perquè , com escriu Joan:

El que no ama, no coneix Déu; perquè Déu és Amor.” (Reina Valera) 1Joan 4:8. A més llegim Èxode 34:6:

I passant Jehovà per davant de ell, va proclamar: Jehovà, Jehovà, fort, misericordiós, i piadós; lent per a la ira, i gran en benignitat i veritat”. (Reina Valera)

 

El foc etern és per tant la imatge d’una destrucció total, una mort sense possibilitat de retorn.

 

Déu no es complau en la mort de cap, ni tan sols en la dels malvats ¿Com podria llavors complaure’s en l’aplicació de turments de duració eterna?

En Ezequiel llegim:

Dir-los: Visc jo, diu el Senyor Jehovà, que no vull la mort del impiu, sinó que es retorni el impiu del seu camí, i que visqui”. Ezequiel 33:11 (Reina Valera)

 

Dir-los: Per la meua vida, oracle del Senyor Yahveh, que jo no em complac en la mort del malvat, sinó que el malvat es convertí de la seva conducta i viva”. Ezequiel 33:11 (Jerusalem)