Nous cels i
Nova Terra
1 El profeta
Isaïes anomena a deu el “Creador dels cels i el Constructor i faedor de
la terra”, i diu que “ no la format per al caos, la ha creat per que sigui
habitada “. (Isaïes 45:18..19) Deu va crear dons la terra per que
complexi un determinat designi seu, i per boca de Isaïes va declara: “ la meva paraula
es complirà exactament, i la paraula de la meva boca no tornarà de vuit, sense
que el meu designi s’hagi complert”. (Isaïes 55:11)
La fi del mon
2 Així i encara,
en les escriptures es parla de la fi del mon, i el mateix apòstol Pera escriu: “...el Dia del
Senyor es presentarà com un lladra, i llavors els cels passaran amb un
estrèpit, i els elements, intensament calents, es dissoldran, m’entres que la
terra i tot lo que i ha en ella es consumirà ...” (2Pera 3:10)
Aparentment aquestes paraules podien contradir les declaracions de Deu amb
respecte als seus designis, i no obstant, si aprofundim en aquet i en uns
altres textos que parlen de una destrucció de la terra, notarem que es refereix
a la destrucció d’una societat humana impia, dominada per uns
cels o governs inic i per “... tots aquells que destrueixen la terra”. (Apocalipsis
11:18) Els profetes de Israel ja havien parlat de la arribada d’un “... Dia ardent
com un forn”, en el que “... tots els arrogants i tots els que
practiquen la transgressió, seran com filassa” per que “ el Dia que ha
d’arribar els abrasarà ... i els deixarà sense arrel ni branca...” (Malaquias
4:1) i Pera comparava aquesta destrucció a la que en els dies de Noé va
sofrir el mon antic, dient: “... per la paraula de Deu, en la antiguitat van
ser constituïts uns cels i una terra que va sorgir de l’aigua, i que estava
envoltada d’aigua, i per ordre de la mateixa paraula, aquell mon de llavors va
ser destruït per l’aigua del diluvi. Dons be, per la mateixa paraula, els cels
i la terra actuals estan destinats al foc i reservats per al Dia del judici i
destrucció dels impius”. (2Pera 3:5..7)
3 Veiem dons que
aquella destrucció del mon de llavors va significar la destrucció d’una
humanitat violenta, però no la del planeta, que segons les Escriptures, va ser
sacsejat d’una forma que va canvia la seva faç, però no va desaparèixer, i van
haver-hi vuit persones que van ser salvades i que van sobreviure. En harmonia
amb això, Deu, per boca del profeta Ageo, diu de la anunciada destrucció
futura: “ Una vegada mes sacsejaré els cels i la terra per un poc; la mar
i la terra ferma ...” (Ageo 2:6) Recordant mes tard aquestes paraules, Pau
escriu: “Per que en aquell moment la seva veu va sacsejar la terra, però
ara promet: ‘una vagada mes sacsejaré, no tan sols la terra, si no també el
cel’. I quan va dir ‘una vagada mes...’ expressa que les coses que siguin
sacsejades hauran arribat al seu final i seran eliminades”. (Hebreus
12:26..27)
4 D’acord amb tot
això, la destrucció de la terra mitjançant el foc afectarà
sobre tot a la humanitat que l’habita, i no al planeta, que restaurat, seguirà
al seu curs m’entres que es desenvolupa en ell una nova societat humana. Per
aquest motiu Pera pot dir: “... estem esperant uns nous cels i una nova
terra segons la seva promesa, que albergaran la justícia”, (2Pera 3:13)
m’entres Pau escriu que Deu “... no sotmet als àngels la futura terra
habitada de la que parlem...”, (Hebreus 2:5) si no a: “... un fill a
qui ha constituït hereu per sempre del univers que va ser creat per ell ...” (Hebreus 1:2)
En el llibre de Apocalipsis, que relata la visió que Joan- va rebre de Jesús,
llegim: “El setè àngel va tocar la seva trompeta, i des de el cel, potents
veus van anuncia: ‘ En aquet moment el regne de mon ha arribat a ser el regne
del nostre sobirà, i del seu Crist, i regnarà pels segles dels segles’ ... i
brindant homenatge a Deu, van dir: ‘Et donem les gracies Senyor, Deu Omnipotent
que ets i seràs, per que fent us del teu gran poder, has establert el teu
regne. Las nacions s’han enfurismat, però ha arribat la teva ira i el moment de
jutjar als morts i de recompensar als teus servidors els profetes, i als sants
i als humils o poderosos que mostren respecte per al teu nom, i de destruir a
tots aquells que destrueixen la terra...” (Apocalipsis
11:15..18)
5 Freqüentment
Jesús va mencionar als deixebles el seu retorn i lo que això representaria per
la humanitat; i un dia que des de el Mont dels Olius miraven els edificis del
temple, els va parla de la seva destrucció. Llavors ells li van preguntar: “ Digues ¿quan
succeiran aquestes coses i quina serà la senyal del teu retorn i del final del
mon ?” (Mateu 24:3) I “... ell els va dir: ‘ Vigileu que no os
enganyen, per que molts vindran en el meu nom, dient: ‘Soc jo, i el moment esta
cerca’; però vosaltres no aneu darrera del ells, i quan sapigueu de guerres i
de revolucions, no tingueu por per que es inevitable que abans succeïssin
aquestes coses, però el fi no arriba tan aviat ’ ...” (Mateu 24:4..6)
Desprès, referint-se a la destrucció de Jerusalem i del seu Temple, els va
explicar que abans de que tot això ocorres, ells serien perseguits i morts per
causa del seu nom, i els va avisar de que quan veiessin a la ciutat envoltada
d’exèrcits, fotgessin de ella, per que moltes persones moririen dintre dels
seus murs, i els que sobrevisquessin serien portats captius, i dispersats entre
les nacions.
6 La Llei, els sacrificis rituals, el Temple, i la ciutat de Jerusalem, pertanyien al Pacte de
Moises, i havia complert ja amb la missió profètica que havia de conduir al
poble de Israel fins aquell messies que com nació van rebutjar. Encara així,
Jesús, el messies de Deu, havia estat en virtut del seu sacrifici, el mitigador
d’un Nou Pacta entre Deu i els homes; un pacte que va entra en vigor quan “... Crist, com
sumo sacerdot dels bens futurs”, va entra “ una vagada i per sempre
en el Sant del tabernacle major i perfecte, que no havia estat construït per la
ma del home, o sigui, que no pertany a aquesta creació, portant amb si, no la
sang de matxos cabrum i de toros joves, si no la seva pròpia, per procurar-nos
una redempció eterna”. (Hebreus 9:11..12) La Jerusalem terrestre que havia rebutjat al Messies, i que ham els seus murs i el seu temple va
ser destruïda en l’any setanta, havia deixat de ser per a Deu una propietat
especial; i Crits, junt a la resta de la descendència espiritual de Abraham
mitjançant la fe, havien passat a ser considerats per Deu la Nova Jerusalem, la ciutat espiritual que constitueixen els promesos nous cels destinats a
beneir a totes les nacions. Per això, i en harmonia amb les paràboles que
predeien una apostasia, (com la del blat i el jull) Jesús referint-se a la nova
Jerusalem, representada per la Congregació beneïda amb els dons del esperit: “Jerusalem romandrà trepitjada per las nacions fins que
s’acompleixin els temps assenyalats”. (Lluc 21:24) Per tan, l’anuncia’t
progrés de la apostasia assenyalaria el fi de la veritable Congregació de Deu,
que quedaria com morta fins que Jesús mateix l’aixequi al seu retorn,
tal com havia promès al dir: “...las portes del hades (el sepulcre) no
prevaleu-se’n a sobre de ella”. (Mateu 16:18) I dirigint-se a tots als
que fins aquell moment s’esforcessin en practicar la seva ensenyança amb esperit
i veritat, va dir: “... jo estic amb vosaltres tots els dies fins la
conclusió del mon”. (Mateu 28:20)
7 I referint-se
als dies que precediran aquesta conclusió, va predir: “ Se instigarà a ètnia
contra ètnia i a regne contra regne, i haurà grans catàstrofes naturals (la paraula
grega sismoi no significa només terratrèmols, també de tots tipus
de desastres naturals) i segons el lloc, epidèmies, i carestia; i ocorreran
fenòmens paorosos, i també en el cel es produiran fenòmens extraordinaris ...
en aquell temps, ocorreran senyals en el sol, en la lluna, i en els estels: i
angoixa en les nacions de la terra per causa del bram i de la agitació del mar
...
(la paraula grega thalassa significa mar, però descriu també a multituds
o pobles en un estat d’agitació. Mireu Isaïes 17:13..13 i 57:20,
i Apocalipsis 17:15) m’entres els homes defalliran de por per la
perspectiva de lo que ve a sobre la terra habitada, per que els poders dels
cels seran sacsejats i en aquell temps vindrà el Fill del home arribant en un
núvol ... (de la mateixa forma que els apòstols l’avien vist pujar al cel) amb poder i gloria “; desprès,
pensant en els deixebles fidels que visquessin en aquell moment, va dir “ ... quan
vosaltres veieu que comencen a succeir aquestes coses, aixequeu-vos i pugeu els
vostres caps, ja que la vostra alliberació esta propera”. I els va assegurà: “ El cel i la
terra passaran, però las meves paraules romandran”. (Lluc 21:10..33)
8 Per això
l’apòstol Pau exhortava als deixebles del seu dia, i als que en un futur
tinguessin fe, a mantenir una conducta irreprensible “... fins la manifestació
de nostre Senyor Jesús Crist “ (1Timoteu 6:13..14) I realment, molts
dels deixebles de Jesús van demanar veure en l’any seixanta el compliment
d’aquelles paraules que precedien el setge i la caiguda de Jerusalem i a la
destrucció del seu Temple; però es evident que cap d’ells podia viure fins el
compliment de totes les profecies del final del mon. Ell va explica dons els
successos i senyals que marcarien aquell temps, para que quan succeïssin, les
persones que encara exercissin fe en les seves paraules i esperessin en les
promeses del Etern, pugessin alegrar-se amb la proximitat de la victòria de la
seva esperança. Per elles va dir: “ ... quan veieu succeir aquestes coses, sapigueu
que està cercà el regne de Deu; de fet, os dic que no passarà aquesta generació
sense que tot això es compleixi”. (Lluc 21:31..32) I constrenyin als seus
deixebles a estar atents per no passa per alt, va advertí: “ Vigileu-vos, no
sigui que els vostres cors estiguin carregats per el menjar i el beure, i per
les inquietuds d’aquesta vida, i arribi aquell dia de sobte a sobra de
vosaltres; per que arribarà com una llaçada a sobre de tots els que habiten la
fas de la terra. Vetlleu dons en tot moment, orant que sigueu considerats
dignes d’escapar a totes les coses que han de sobrevenir, i estar de peu davant
del Fill del Home”. (Lluc 21:34..36)
La nova Terra
o la Nova Societat Humana
9 Podem dons
assumir que, segons les escriptures, la terra romandrà habitada, ja que amb
aquest propòsit va ser en el seu dia curullada de vida per el Creador, i el seu
propòsit sempre preval. Mitjançant les il·lustracions de Jesús, dels apòstols i
dels profetes, podem entreveure com es desenvoluparà la vida en ella sota
l’administració del Crist. M’entres l’apòstol Joan contemplava en visió el Dia
del SENYOR, escolto en el cel veus que anunciaven: “... el regne del mon ha
arribat a ser el regne del nostre Suberà i del seu Crist, i ell regnarà per als
segles dels segles”. (Apocalipsis 11:15) Crist dons ha de regnar sobre la
nova terra habitada, que el profeta Isaïes va descriure així uns set-cents
anys abans del seu naixement com a home: “L’ETERN diu; ‘!Mira! Vaig a crear uns
nous cels i una terra nova, els anteriors ja no seran mencionats ni vindran a
la memòria; i els que crearé portaran alegria i goig per sempre, per que faré
de Jerusalem (el govern de Crist) Goig i del seu poble (aquells que visquin en
la terra) Alegria, i jo m’alegraré per Jerusalem i m’alegraré per al meu
poble, i mai s’escoltaran allí ni plors ni laments”. (Isaïes 65:17..19)
En aquells dies els homes “ ... edificaran casa i viuran en elles;
plantaran vinyes, i menjaran al seu fruit. No edificaran i viurà un altre, ni
plantarà i un altre menjarà; per que com els dies dels arbres seran els dies
del meu poble, i els meus escollits perpetuaran les obres de les seves mans. No
treballaran en va ni donaran a llum per desassossec, per que ells son la llavor
dels beneits del ETERN, i amb ells, els seus descendents. I passarà que abans
de que demanin, jo els respondre, i m’entres ells estiguin parlant, jo ja els
haure escoltat ...”. (Isaïes 65:21..24)
10 Aquesta
Jerusalem que Deu anomena Goig, es designa en les escriptures cristianes
com la Nova Jerusalem. I en harmonia amb la profecia de Isaïes, Joan
escriu: “... vaig veure un cel nou i una terra nova, per que el cel
anterior i la terra anterior havien desaparegut, i el mar (la humanitat
turbulenta) ja no existia. I vaig veure com Deu feia descendir des de el cel a
la ciutat santa, la Nova Jerusalem, adornada com una novia per al seu marit. I
vaig escolta un veu potent que provenia del cel, i que va dir: ‘El temple de
Deu esta amb la humanitat, (la societat humana que constitueix la nova
terra) i romandrà junt a ella, per que serà el seu poble, i Deu mateix
intervindrà en el seu favor i eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, ja no
haurà mort, ni dol, ni plors, ni mal, per que les coses anteriors han acabat’.
I aquell que seu en el tro em va dir ‘¡Mira! faig noves totes les coses’ i va
continuar: ‘Escriu per que aquestes paraules son fidels i veraces’”. (Apocalipsis
21:2..5) També per boca del profeta Isaïes, Deu diu als nou cels formats
per la nova Jerusalem: “El teu poble, tots els justificats, heretaran per sempre la
terra, rebrot de la meva plantació i obra de les meves mans per manifestar la
meva gloria, i el petit arribarà al mil·liar i el petit a un gran poble, per
que jo, L’ETERN, treballaré al seu temps amb prestesa. (Isaïes 60:21..22)
Cert es que aquesta profecia va tenir un limitat compliment típic amb la
restauració de Jerusalem durant el període transcorri’t des de Zorobabel a
Nehemías, però la seva consumació definitiva arribarà quan Deu estableixi sobre
de la terra el govern del Crist. Llavors succeirà que: ”... de Jerusalem (la nova
Jerusalem) sortirà la paraula del ETERN, i jutjarà entre les gents i instruirà
a molts pobles, i ells convertiran les seves espases en útils de arada i les
seves llances en podadora; ja no alçaran l’espasa nació contra nació, ni
tornaran a exercitar-se per la guerra”. (Isaïes 2:3..4) I Deu “ Destruirà la
mort per sempre, eixugarà les llàgrimes de tots el rostres, i eliminarà de la
terra el trencament del seu poble. Així lo ha dit L’ETERN”. (Isaïes 25:8)
Aquestes son dons les coses que podem conèixer sobra “ ... la futura terra
habitada de la que nosaltres parlem”. (Hebreus 2:5)
Els nous Cels
o el Govern del Crist
11 Escriu
l’apòstol Pau, que en una ocasió va ser transportat per mig d’una visió al
tercer cel, (2Corintis 12:2) i identifica aquell lloc amb la
presencia de Deu i de molts uns altres sers que nosaltres anomenem esperits o
àngels. Comprenem amb això, que en les Escriptures es denomina cels tant al
lloc que designa la morada de Deu, com al univers de la nostra dimensió
material, y a la atmosfera que rodeja al nostre planeta. I ja que els cels
estan situats a sobre de la humanitat, en les Escriptures també s’utilitza
aquest termini per expressar una situació de supremacia o de govern.
12 La Nova Jerusalem prové del ETERN, i per això es diu que descendeix des de els cels
a la humanitat. La composició i las funcions d’aquesta ciutat de Deu,
s’il·lustren en les escriptures per mig de al·legories i simbolismes, ja que
com diu Pau, ni han coses que no es poden expressar “... amb terminis que
s’inspiren en el coneixement humà, si no en los de l’ensenyança que ens arriba
del esperit, per poder expressar coses espirituals en terminis espirituals “. (1Corintis
2:11..13) En harmonia amb això, Joan descriu a la Nova Jerusalem com una ciutat-temple construïda amb pedres vives assegudes sobre Crist, que
es el fonament, la pedra angular anunciada per als profetes i rebutjada per
Israel, com havia predit Isaïes amb aquestes paraules: “ Diu el senyor ETERN: He
aquí que jo col·loco en Sión una pedra elegida, una pedra angular, preciosa, de
fonament; i el que se agafi a ella, no serà confós”. (Isaïes 28:16) I
parlant de Crist, Pera repeteix: “... diu L’escriptura: ‘ He aquí que col·loco en
Sión una pedra elegida, una pedra angular, preciosa; i qui no posi fe en ella
serà confós’. Per vosaltres els que teniu fe, es valuosa, però per als
incrèduls, es la pedra rebutjada per als constructors, la principal del
fonament, la que ha arribat a ser una pedra de ensopega-me’n, una roca, un
obstacle; i els que ensopeguen amb ella, lo fan per que no creuen en la Paraula”. (Pera
2:6..8) I també Pau escriu: “... les persones de les nacions...han aconseguit
aquella justificació que s’atribueix per mitjança de la fe. M’entres Israel no
ha pogut arribar, i ¿Per que? Per que ells la buscaven, no per mitjança de la
fe, si no a traves de les obres, per això han ensopegat amb la pedra de
fonament, com s’havia escrit: ‘ he aquí que poso en Sión...’” (Romans
9:30..33)
13 Crist es dons
el fonament de la Nova Jerusalem, i per això Pera diu als deixebles: “ Ara que os heu
donat conta de quan generós es el Senyor, apropar-vos a ell, pedra vivent
rebutjada per als homes, però escollida i preciosa per a Deu, de manera que
també vosaltres sigueu edificats com pedres vivents, per formar una casa
espiritual, un sacerdoci sant, que per mitjança de Jesús Crist, ofereixi a Deu
grats sacrificis espirituals”. (1Pera 2:3..5) Aquestes pedres vives
edifiquen la casa o el temple de Deu, i son aquells que Deu “... ha cridat
segons el seu propòsit ... i que des de el principi, ha reconegut i ha designat
per ser modelats a semblança del seu fill, para que ell sigui el primogènit de
molts germans “. (Romans 8:28..29) Cada una de les pedres vives es dons
germà de Crist, i un membre del seu cos (equip) i Crist es el cap que dirigeix
el cos. Aquest equip preparar per Deu, es designat en les Escriptures com el
Crist, i sota l’autoritat de Jesús, curarà de la terra per fer d’ella un
paradís on regni l ‘ajusticia.
14 Joan, que en la
seva visió va contempla al Anyell de Deu, escolto en els cels “... un cant
nou” en
el seu honor, que deia: “Tu ... vas ser sacrificat, i amb la teva sang vas rescatar
per a Deu, a persones de tota tribu, llengua, poble i nació, fent de ells reis
i sacerdots del nostre Deu, per que regnin sobre la terra”. (Apocalipsis
5:6,9..10) I explica que va veure, a una multitud gran, i aquells que la
formaven no sols procedien de poble jueu, com els apòstols i els primers
deixebles; venien també de les distintes nacions i pobles de la terra,
representant simbòlicament a las dotze tribus d’Israel, ja que havent-se unit a
Jesús en la seva mort per mitjança de baptisme, Deu reconec per mitjança de
la fe mostrada, com descendents d’Abraham, i beneficiaris per tant de la
promesa que se li va fer, i que va ser: “...afavorint-te, et beneiré, i
acreixent-te, multiplicaré la teva descendència com les estels del cel i com la
sorra de la vora del mar (que no es pot contar a ull)... i totes les
nacions de la terra seran beneïdes per la teva descendència, per que tu has
escoltat las meves paraules”. (Gènesis 22:17..18) I Pau escriu: “...la promesa se
li va fer a Abraham i a la seva progènie, però no diu a les seves progènies com
parlant de moltes; com parlant d’una sola, diu: i a la teva progènie, que es el
Crist ... i per fe en Jesús Crist, ara sou tots fills de Deu, i tots vosaltres,
els que heu estat bategats en Crist, sou part del Crist. Per això ja no nia
jueu, ni grec, ni esclau, ni lliure, ni home o dona, tots vosaltres sou un amb
Jesús Crist. I d’acord amb la promesa, si pertanys al Crist, també sou hereus i
descendència de Abraham”. (Galatas 3:16,26..29)
15 En la seva
carta als hebreus, Pau rememora la fe de molts profetes i homes fidels de la antiguitat,
i relata que alguns: “... van ser lapidats, segats a talls, sotmesos a tortures, o
morts per l’espasa” m’entres que uns altres: “... van caminar errants,
cobrin-se amb pells d’ovella i de cabra, privats de totes les coses, en
tribulacions i en dolents tractes, obligats a vagar per deserts i muntanyes, en
grutes i cavernes ¡ I es que el mon no era digne d’ells!” i conclou dient que si
be “...
tots ells van rebre una confirmació de la seva fe ... no podien arribar a el
compliment de les promeses fins que nosaltres obtinguéssim aquella de
naturalesa superior, que des de el principi ens havia estat establerta per Deu”. (Hebreus
11:37..40) Segons aquestes paraules, abans de que aquests fidels servidors
de Deu poguessin arribar a la promesa d’una resurrecció a la vida perdurable,
en una terra a on regni la justícia, tenien que ser habilitats els nous cels
per mitjança de la descendència de Abraham; el nou govern establert per Deu,
que vetllarà per que la humanitat rebi i gaudeixi plenament de las benediccions
promeses.
16 L’apòstol Joan
va pogué veure als que constitueixen aquest cels, quan un àngel li va dir: “...’ Vine, et
mostraré a la núvia, a la esposa del Anyell’ ...i em va transportar en visió a
una muntanya gran i alta per mostrar-me a Jerusalem, la ciutat santa que Deu
feia descendir del cel il·luminada per la seva glòria”. (Apocalipsis
21:9..11) Llavors: “... vaig escoltar el numero dels marcats amb el segell, cent
quaranta i quatre mil ... i vaig veure a les persones agafades de totes les
ètnies, tribus, pobles i llengües, una multitud gran que no es podia contar
...” (Apocalipsis
7:4..9) O sigui que primer escolta el numero dels que ja han estat
segellats, i desprès els veu a tots junts; a Joan li resulta
impossible contar-los, formen la gran multitud d’aquells que per mitjança de la
fe, descendeixen de Abraham, i que com Deu havia declarat en la promesa,
simbòlicament serien tan nombrosos com les estels dels cels i com la sorra del
mar, que no es pot contar a simple vista. (Gènesis 22:17..18) L’àngel
explica a Joan: “... Aquest son els que han travessat la gran tribulació, i han
rentat les seves robes, purificant-les en la sang del Anyell. Per això estan
davant del tro de Deu dia i nit, prestant-li un servei sagrat en el seu temple
...”
(Apocalipsis 7:14..15) Ells son la promesa descendència d’Abraham
que beneirà la terra; el cos de Crist, las pedres vives que edifiquen el Temple
de Deu; la Nova Jerusalem; en les Escriptures son també identificats com la
núvia i l’esposa del Anyell. (Apocalipsis 21:9) Ells rendeixen dia i nit
servei sagrat a Deu en el seu Temple, per que son “una descendència
elegida, un sacerdoci reial, una nació santa, un poble que Deu ha adquirit para
si”
(1 Pera 2:9) per mitjança de Jesús Crist, que es “el sumo sacerdot en qui
nosaltres professem posar fe”. (Hebreus 3:1)
17 Per que Jesús,
desprès d’haver complit “...amb la purificació del pecats per mitjança
del sacrifici de expiació”, va ser ressuscitat per Deu, i es va seure “a la destra de la Majestat divina en el mes alt dels cels”, rebent del Pare “una naturalesa superior
a la dels àngels, quant major es la seva responsabilitat en la posició que li
ha estat atorgada”, (Hebreus 1:3..4) i sent proclamat “Rei de Reis i
Senyo de Senyors”. (Apocalipsis 19:16) I ara, “... desprès d’haver-se
ofert una sola vegada, per abolir per sempre els pecats de molts, tornarà a
manifestar-se de nou en una segona ocasió, però ja no en relació al pecat, si
no als que li esperen per ser salvats”. (Hebreus 9:28) I diu
l’escriptura que “... després d’haver destruït qualsevol govern, autoritat i poder
...”
quan el propòsit inicial de Deu per la terra s’hagi desenvolupat plenament, “...consignarà el
regne de Deu i Pare”. No obstant, primer “... ha de regnar fins que tots els
enemics quedin sotmesos sota els seus peus; l’últim dels enemics destruïts serà
la mort, i llavors totes les coses quedaran sotmeses sota els seus peus. Però
quan es diu: ‘li ha sotmès totes les coses’, es evident que Aquell que se las
sotmet queda exclòs, de forma que quan totes les coses ja li siguin sotmeses,
el fill mateix es sotmetrà a Aquell que se’ls ha sotmès, per que Deu sigui tot
per tots”. (1Corintis 15:24..28)
18 Aquestes coses
constitueixen la culminació del sagrat secret de Deu, la bona nova que
Jesús va porta a la humanitat, i que sempre s’ha conservat en les Escriptures,
encara que ha estat desvirtuada per la assimilació en la doctrina de l’església
de postulats i tradicions aliens a la ensenyança apostòlica. Aquesta es dons
l’única bona nova per als deixebles de Crist i l’única que sa d’ensenyar i
defendre sense por, malgrat de que com va escriure Pau: “ El parlar d’aquest
sacrifici es un poc absurd per als que van ha morir ...” i no obstant, ja que “... per mitjança
de la seva pròpia saberuda, el mon no ha arribat a conèixer a Deu, en la seva
saberuda, ha jutjat apropiat salvar als que creuen per mig d’alguna cosa que es
considera absurd: les coses que nosaltres proclamen. I m’entres el jueus
demanen proves i els grecs van darrera la filosofia, nosaltres proclamen el
sacrifici de Crist, que es per als jueus motiu de ensopegada i per las nacions
un absurd. Però per als que tenen la cridada, ja siguin jueus o grecs, Crist es
el poder diví i la saberuda divina, per que lo que per a Deu es simple, esta
mes allà de la saberuda humana, i lo que per a Deu es dèbil, esta mes allà del
poder humà”. (1Corintis 1:18..25)
19 No obstant, diu
Pau, “M’estimo
recordar-vos germans, que la bona nova que jo os he anunciat, la que vosaltres
heu escoltat i en la que persevereu, permetrà que sigueu salvats sempre que os
atengueu a ella tal i com jo os la he declarat ¡ D’un altra forma hauríeu
cregut en va!” (1Corintis 15:1..2) Esforcem-nos dons per “recordar
correctament les paraules dels sants profetes, i les instruccions que el Senyor
i Salvador ens han transmès per mitjança dels Apòstols ...” (2Pera 3:2),
m’entres esperem el Dia del SENYOR, confiant plenament en que “... en harmonia
amb la seva polifacètica saberuda, Deu porta a terme el seu secular propòsit
per mitjança del nostre senyor Jesús Crist”. (Efesis 3:10..11)